· 

Conte de Sant Valentí: escena casolana a partir de The Lobster (Int. Nit)

És de nit. La Valentina torna a casa acompanyada de la Diana. Han estat dinant amb unes amigues per celebrar el dia dels enamorats. L’amor per les amigues també s’ha de celebrar, encara que ninguna d’elles hi creu amb aquesta festa capitalista, diuen. Però de totes maneres han sortit i s’hi han gastat diners. 

 

El café s’ha allargat fins gairebé les sis de la tarda, i quan per fi s’han decidit a fer un pensament, el sol ja s’havia posat. Ara, agafades de la mà, passen per davant del super del poble. La Diana frena i la Valentina sent l’estirada un segon més tard. 

-I si agafem un parell d’ampolles de vi?- Proposa la Diana. 

-No hem begut prou durant el dinar? 

-És Sant Valentí!

-I?

La Diana riu, però la Valentina ja li ha soltat la mà per deixar-la entrar. 

-Al menys, celebrem el teu Sant.- Abans de que la Valentina pugui dir alguna cosa, la Diana aixeca un dit per fer-la callar.- No ho celebrem de manera religiosa. Però m’agrada molt el teu nom i tot el que representa. Deixa’m celebrar-te. Vi vermell? 

La Valentina fa que sí amb el cap i la noia rossa entra. La veu saludar a l’home de la tenda i dirigir-se directa al passadís dels vins i perdre’s. Quan surt, li ensenya una botella de Mas dels Frares i un altre de Camins del Priorat. La Valentina aixeca les celles. 

-Hem de recolzar les comarques veïnes.- Es justifica. 

-He de dir que són dos vins boníssims. 

-Sobretot el Camins. Hauriem de començar pel Camins abans de que haguéssim begut massa per apreciar-lo. 

La Valentina riu. Aquest cop, passa el braç per la cintura de la Diana. Poc a poc i, abraçant-se, arriben per fi a la casa de pedra que comparteixen. 

 

Està sent un diumenge fred. La Valentina encén la llar de foc i la Diana prepara pa amb tomata i un sortit de formatges. Els posa a la tauleta auxiliar i s’asseuen al terra entre coixins. No és res especial i no s’han fet regals, però en el fons la Tina està feliç de passar una estona a soles amb la Di. Es besen. La Tina deixa la copa i la Diana la imita, gairebé com un mirall. Estan cansades després d’haver passat un dia sencer fora i es dediquen a fer-se moixaines en silenci. Al final, la Valentina diu:

 

-L’altre dia vaig veure una pel·lícula. The Lobster

-Fa por?

-No. És ciència ficció. I drama. A tu t’agrada el drama, no? 

-No m’ho diguis amb aquesta veu, cínica. 

-És que em dius a mi que soc fosca, nena, però tu també mires cada cosa…  

-Si t’agrada Ari Aster perds el dret a replicar les meves acusacions d’obscuritat. 

-D’acord, no parléssim de que en realitat No està escrit en les estrelles és la crueltat feta pel·lícula. Va a fer mal i a poca cosa més. Però si no estàs preparada per admetre que tens l’ànima tan negra com la camisa de Juanes… 

La Diana se’n riu i canvia de tema. 

-De què va The Lobster, bruixa? Perquè jo tan sols conec la referència de Friends

La Valentina posa els ulls en blanc però no diu res. Ha passat massa hores asseguda al sofà on ara hi recolza l’esquena mirant la mítica serie amb la seva xicota i ara ha perdut qualsevol credibilitat a l’hora de criticar-la. 

-Porten el protagonista a una espècie d’hotel amb molta gent soltera. Qui no aconsegueixi trobar una parella en 45 dies es convertit en un animal de la seva elecció.

La Diana posa cara de sorpresa. 

-La OMS estaria encantadíssima amb aquesta iniciativa. Diu que estar soltera és una enfermetat. 

-Estem segures de que això no era un bulo, Di? 

-No em vaig parar a comprovar-ho. La OMS diu tantes coses que si les hagués de llegir totes o prendre-me-les al peu de la lletra, no viuria tranquila.

Cap de les dos agafa el mòbil per buscar-ho. 

-Quin animal triaries, tu?- Li pregunta la Diana. 

-Jo no hi hauria d’anar. Estem juntes, veritat? 

La Diana riu i li agafa la mà. Estira els dits, fent que els de la Tina s’estirin a la vegada, imitant el seu moviment. Les mans de la Diana són més grans. A la Tina sempre li han agradat els seus dits de pianista, per molt que la Di no toqui cap instrument. Li agrada veure com escriu articles i com es mouen amb gràcia per sobre el teclat i li agrada quan es mouen pel seu cos, a vegades més delicats i a vegades més bruscos. No recorda uns dits que li hagin agradat més. 

-I si no ho estiguéssim? I si no ens haguéssim conegut? O si em morís? O si simplement, tu deixessis d’estimar-me? 

La Tina la mira als ulls. Sempre és la lluminosa Diana la que fa aquestes preguntes o planteja aquestes situacions. La Valentina, que està envoltada de morts al menys durant vuit hores al dia, es sent extremadament mortal i vulnerable. Se li oblida que vol ser forta i independent i que l’amor no hauria d’estar acompanyat d’aquesta angoixa. Per molt que en el fons senti que encara que no hauria, és inevitable. Vol agafar unes manilles i lligar-se a la Diana per sempre. I si es mor, morir amb ella. I que les enterrin a la mateixa tomba. Que els seus cossos es descomposin dins la mateixa terra i que de les seves restes naixi un mateix arbre. Que algún dia algú menji una fruita que estigui feta de la dolçor de les dues. Que aquesta dolçor torni a ser fertilitzant i que elles no acabin de morir mai.

-El que tinc clar és que no voldria ser una llagosta. 

-Uf! Un animal monògam.

La Diana riu, i després torna a parlar. 

-Jo crec que seria un dofí. 

Es queda callada una estona i la Valentina la mira. Pensa en la Di mullada: saltant directament dins l’aigua gelada abans que ningú altre. Portant-la al riu quan comença a fer bo. Demanant anar tots els dies a la platja quan arriben les vacances o els caps de setmana de l’estiu. La seva fascinació per les sirenes. La recorda a Mallorca fent submarinisme. Es pot imaginar a la Di sent una criatura del mar. 

-Els dofins, com tots els animals, tenen personalitats. Jo em puc imaginar sent un dofí valent, i sent sociable i vivint amb més dofins que poden marxar sempre que vulguin a recórrer l’oceà, a buscar altres menjars o per aparellar-se. Perquè no es lliguen amb altres dofins de per vida. Poden canviar de manada! I no dormen mai! Tan sols es relaxen, floten i entren en un estat que es diu letargia. 

-Em canso sol d’escoltar-te.

-Imagina’t, en lloc de dormir, veure les estrelles flotant al mig del mar. No et sembla romàntic?

-Em sembla cansat no poder descansar mai de tu mateixa. És a dir, jo no descansaria mai de tu, Di, però sí de mi. 

-Ets una exagerada.

-O tu massa positiva. Fins i tot tu tens dies dolents i necessites desconectar. 

-Bé, però totes les espècies tindran una part dolenta. Saps que m’agrada més dels dofins?

-A part de que són molt graciosos i bonics? 

-A part. Es defensen entre ells quan ve un depredador. El colpegen amb el nas fins que es mor o fuig. I si un company surt ferit durant l’encarnissada, un d’ells l’agafa per baix les aletes i el porta fora a respirar. De fet, la sororitat entre dofins existeix! Les femelles acompanyen a l'embarassada en tot moment per a que no la ataqui ningú. Trobo que són animals molt valents. Qualsevol dona voldria sentir-se tan segura com es deu sentir un dofí. Són delicats i semblen inofensius però jo no m’hi barallaria. Per cert, saps que les orques també són dofins? 

La Valentina se’n riu. 

-Estic d’acord en que són una espècie fantàstica. Però no n’estic segura de sentir-me-hi molt identificada. 

-Si fos un dofí, no hauria de trucar a ningú de camí a casa. Ni hauria d’avisar de que he arribat. 

Es queden callades un altre cop. 

-Segueixo sense saber que triaria. 

-Un animal que volés? 

La Valentina fa que no amb el cap. 

-A mi m’agrada veure les coses de prop. Les altures enganyen molt. 

-Però arribes abans a tot arreu. 

-I què? A mi m’agrada gaudir del camí. I tampoc tinc tantes ganes de fugir. Pot ser renunciaria a viatjar per altres coses, jo. 

Es calla la següent pregunta: No estàs bé, aquí a casa nostra? O, vols marxar, en algún moment? I després: he de preparar-me?

-No volia dir això.- Replica la Di amb un somriure als llavis. D’aquells que diuen que sap més del que diu. Clarament, la rossa és la clara confirmació de Darwin: s’adapta al seu entorn. És la forta. És la que sobreviu. 

-El que tinc clar és que voldria una manada. M’encantaria ser un llop, però jo no podria estar sempre preparada per lluitar.- La Tina reflexiona una estona més.- Definitivament, jo seria un animal de bosc. 

-Un cabirol?- Proposa la Di.- No. No series tan petita. Posada a ser-ho series un cèrvol gran. 

-Pot ser. S’espanten fàcil.- Va riure la Valentina.- Però corren moltíssim. I sempre acompanyen a la deessa Diana! 

La Diana de carn i ossos dibuixa un somriure juganer. 

-Si fossis un animal hauries de ser, com a mínim, tan bonica com un cabirol.- Fa una pausa.- Però sí que ets igual d’esmunyedissa. A més, són les femelles les que viuen juntes. La més forta dirigeix la manada cada cop que es desplacen. És un matriarcat en tota regla. Tu, que no pots ser més lesbiana, et trobaries molt a gust. Segur que cap altre cérvol coneixeria millor la muntanya que tu. I ets tan elegant… Tan sols un animal així podria representar-te. 

-Estic vivint amb una bióloga?- Pregunta la Tina, que mai ha sabut com rebre els elogis. La Di se’n riu un altre cop i li fa un petó als llavis.

-Pot ser seria un cabirol al teu costat i recorreriem totes les muntanyes i boscos d’Europa. Poc a poc. Ens seguirien moltes més cabiroles valentes i ningú ens faria mal perquè correriem, correriem i correriem i no ens podrien agafar. 

-Però veuries sempre el bosc en blanc i negre. I el mar d’un blau brillant cridant que tornis a casa. 

-Jo era la bióloga, dius? 

-No te’n riguis. Jo no et demanaria mai que et quedessis on no ets feliç.

De sobte, les dues es queden callades mirant la llar de foc, recolzades l’una en l’altra. La Diana fa un glop a la copa de vi. Aquest cop és la Valentina qui trenca el silenci, omplint la casa. I quan la Diana la mira no veu el cabirolet espantat del que estaven parlant. La seva Tina sempre ha sigut la reina del bosc i ho sap cada cop que la mira. 

-Sort que ens hem trobat, en aquests cossos i en aquesta vida. 

 

Maria F. Beltran

 

 

Escribir comentario

Comentarios: 0

Contacta'ns

Atención: Los campos marcados con * son obligatorios.

Si vols estar al dia de les nostres novetats...

Difón el missatge!