Quan llegeixes les característiques de capricorn i aprens que és un signe de terra i que és sòlid i prudent, que és pacient i constant i que representa la saviesa, de seguida et ve al cap un tipus de text que s’adapta a les necessitats d’aquest signe a la perfecció: l’assaig. Es necessita prudència per parlar de la realitat. és imprescindible la paciència per esperar els canvis i són indispensables més capricorns com les que La Tija us recomana en aquest article per entendre millor aquest món i per transformar-lo.
Simone de Beauvoir
Moltes haureu escoltat ja la seva frase “no es neix dona, s’arriba a ser-ho.” De Beauvoir segueix sent un referent del feminisme un segle gairebé un segle després del seu naixement. Fou una novel·lista, filósofa existencialista i feminista parisenca. Si una escriptora i una obra seva representen el coneixement, són ella i el seu llibre més famós, El segon sexe, és d’obligada lectura:
El segon sexe no solament ha nutrit a tot el feminisme que es va fer en la segona meitat del segle XX, sino que és l’assaig feminista més important d’aquella centuria.
Tot el que s’ha escrit després en el camp de la teoria feminista ha tingut que comptar amb aquesta obra, bé per continuar-la en els seus plantejaments i seguir desenvolupant-los, bé per criticar-los oposant-se a ells.
“El segon sexe”, que és l’assaig d’una filòsofa existencialista, s’enquadra en l’àmbit més ampli d’un pensament il·lustrat que pren de la il·lustració precisament els seus aspectes positius, emancipadors; davant de tot, una concepció igualitària dels éssers humans, segons la qual la diferència de sexes no altera la seva radical igualtat de condicions.
Al mateix temps, és un assaig filosòfic que analitza el fet de la condició femenina en les societats occidentals des de múltiples punts de vista: el científic, l’històric, el psicològic, el sociològic, l’ontològic i el cultural. Es tracta d’un estudi totalitzador on s’investiga el perquè de la situació en què es troba aquella meitat de la humanitat que som les dones.
Patti Smith
La Patti Smith és una de les cantants més influents de la música rock. També anomenada la poetessa del punk rock, va aportar un punt de vista intel·lectual i feminista a la música punk. Tot i que amb la seva música ens va regalar un himne com el People have the power i va conquerir la nit per als amants amb Because the night, és la seva faceta d’escriptora la que ens interessa. La Smith ha escrit, majoritàriament, llibres de poesia i autobiogràfics. És a dir, que posar en aquesta sel·lecció a la Patti Smith és fer una mica de trampa, perquè el seu llibre Érem uns nens està a mig camí entre la memòria i l’assaig, però no es pot parlar de capricorns amb paciència i constància sense conèixer la història de la Patti Smith.
El llibre icònic de la Patti Smith, en el que conta la seva relació amb Robert Mapplethorpe: un homenatge a l’amistat les pàgines del qual estan carregades de vitalitat i humor i ens tornen el gust d’una Nova York on gairebé tot era possible.
“Va ser l’estiu en que va morir Coltrane… Els hippies van aixecar els seus braços buits i la Xina va detonar la bomba d'hidrogen. Jimi Hendrix va prendre foc a la seva guitarra a Monterrey… Va ser l’estiu de l’amor. I en aquell clima canviant i inhòspit, una trobada casual va canviar el curs de la meva vida: va ser l’estiu en que vaig conèixer Robert Mapplethorpe.”
Corria el mes de juliol de 1967 i eren uns nens, però a partir de llavors Patti Smith i Robert Mapplethorpe van sellar una amistat que sols acabaria amb la mort del gran fotògraf, al 1989. D’això parla aquest esplèndid llibre de memòries, de la vida en comú d’aquests artistes, els dos entusiastes i apassionats, que van creuar a grans passes la perifèria de Nova York per arribar fins al centre neuràlgic del nou art. Va ser així que van acabar instalant-se a l’hotel Chelsea i es van convertir en els protagonistes d’un món avui ja perdut on regnaven Allen Ginsberg, Andy Warhol i els seus nois, i es creaven les grans bandes que van marcar els anys finals del segle XX mentre el sida feia estralls.
Susan Sontag
La Susan Sontag va ser principalment novel·lista i assagista, tot i que també es va dedicar a les arts escèniques com a crítica, formadora i directora de cinema i teatre. Va guanyar el 2003 el premi Princesa d’Astúries, un distintiu que també ha guanyat la Anne Carson aquest darrer any. De totes maneres, demano perdó per comparar a la Susan Sontag amb una altra persona ja que ella sola és suficient per ser interessant: va ser una activista dels drets humans, va parlar de la guerra i, a partir de l’art, d’altres temes com les drogues o la pornografia, convertint-se en una de les assagistes per excel·lència de la seva generació. D’ella, recomanem Estils radicals:
Els vuit assajos incluïts en aquest llibre són una portentosa mostra de la pluralitat filosòfica de Susan Sontag.
Estils radicals (1969) és la segona col·lecció d’assajos de Susan Sontag, exten les investigacions apuntades en contra la interpretació a noves consideracions sobre el cine Bergman i Godard, la literatura Cioran, la política, la guerra de Vietnam i un magnífic estudi sobre la pornografia, per mencionar alguns dels vuit certers assajos que conté aquest volum.
Zora Neale
La Zora Neale va ser una antropòloga i escriptora folklorista i una de les veus més importants del Renaixement de Harlem, que fou un increment en la cultura negra (jazz, literatura i pintura) després de la Primera Guerra Mundial i durant la Gran Depressió protagonitzat per la comunitat afroamericana que vivia al gueto de Harlem de Nova York. La Zora Neale era una figura controvertida tant dins com fora del cercle del Renaixement de Harlem. Rebutjava el comunisme i la integració de la comunitat negra dins de la blanca per por a la desaparició de la cultura afroamericana. És molt complicat trobar les seves obres en castellà i més encara en català, però encara així recomanem The Sanctified Church: una compilació d’assajos d’entre el 1930 i el 1940 sobre el folklore afro-americà que ens mostra el caràcter distintiu de l'Església Cristiana Negra Meridional i la vitalitat de la cultura negra. La Zora Neale se’ns presenta com una capricorn completament fidel a les seves idees: constant i sólida.
Maria F. Beltran
Escribir comentario